dimarts, 26 de febrer de 2008

Química verda: una oportunitat per als nostres boscos

Aquesta expressió es va esmentar repetidament durant els treballs del II Congrés Forestal Català, recentment celebrat, i així des de la conferència inaugural fins a la cloenda, ambdues de gran nivell científic es va tocar el tema i, naturalment, amb diverses aportacions, alguna d’elles molt específica, durant les Jornades en què finalment a les conclusions es recomanava l’interès del tema reiteradament.

Donat el risc de què tot això quedi, com passa sovint, en el fons d’algun calaix o bé en la memòria d’un ordinador, penso que val la pena aprofundir en el seu coneixement i, molt concretament, en l’interès que pugui tenir de cara a la millora dels nostres boscos.

Aquesta tècnica no és nova, ja a començaments del segle passat s’utilitzava la fusta d’alzina per, mitjançant un procediment químic, obtenir-ne valuosos productes i, finalment, carbó vegetal. Indústria que donat els molt baixos preus del petroli a finals dels anys 60, va desaparèixer. Avui, el panorama ha canviat radicalment i davant dels preus del petroli a 90 $ barril, que poden arribar a 100, molts es plantegen pensar-hi de nou.

El motiu és clar, les grans empreses energètiques coneixen millor que ningú les minses reserves que queden de petroli a preus raonables d’extracció, sense riscos polítics i amb concessions de llarga durada. Per tot això, han iniciat una cursa cercant noves fonts d’energia, especialment de biomassa de segona generació (que deixa fora cereals i altres aliments) i molt especialment, les restes forestals o, en el nostre cas, seria productes forestals complets.

Aquesta cursa sembla estar molt avançada degut als enormes recursos, tant públics com privats que s’hi esmercen i les prestigioses universitats i instituts tecnològics que hi treballen, fins i tot amb processos de biotecnologia que semblen els més prometedors. La publicació de resultats, amb revistes tant prestigioses com Science fan preveure que si no s’ha trobat un mètode definitiu, s’està molt a prop d’aconseguir-lo.

Tot això té un molt especial interès per als nostres boscos, ja que en la seva introducció aconseguiríem convertir un problema en una oportunitat. El problema é ben conegut i ben greu. Tenim al voltant d’un milió d’hectàrees de boscos no aprofitats amb molta càrrega calorífica que s’incrementa any rere any, increment que es veurà agreujat si es confirma el canvi climàtic, la qual cosa deixa el nostre país sotmès a la possibilitat d’incendis de grans dimensions del tipus d’impossible control.

Així doncs, la utilització d’aquests recursos forestals per posar en marxa una gran planta de química verda tindria per a aquesta indústria la gran avantatge d’un subministrament constant i important de materials homogenis, donat l’escassa variabilitat botànica dels nostres boscos, permetent l’economia d’escala i la sinergia amb altres indústries del sector amb l’intercanvi de productes i energies i entre ells.

Socialment, no cal dir la possibilitat de revitalitzar la Catalunya central amb noves oportunitats per a la població, així com la millora del medi ambient al reestructurar i esponjar els nostres boscos amb un equilibri territorial adequat i amb beneficis per a la nostra indústria i, fins i tot l’obtenció d’agrocarburants, convertint el que era un greu problema en una excel•lent oportunitat..

De tot això, se’n va parlar dintre i fora de les sessions del Congrés admetent que cal tenir en compte unes accions complementàries com serien la millora dels processos d’extracció de fusta dels nostres boscos, tant pel que fa a una nova mentalitat forestal, com per més eficients tècniques d’extracció i solucions logístiques per al seu transport. Per a tot el qual es van preveure solucions que en el seu moment es podran explicar amb detall.

Això podria ser una il•lusionant iniciativa si no fos pel fet de què en països veïns s’ho prenen amb gran interès (com per exemple el president Sarkozy en el seu discurs sobre agricultura francesa) i hi dediquen importants recursos.

Finalment, no hi ha cap dubte que a remolc d’exemples externs que es vagin coneixent, també Catalunya s’incorporarà en aquesta línia, però seria bo que fóssim capdavanters en la seva implantació donades les favorables condicions esmentades, i el potencial científic i tecnològic de les nostres universitats i centres especialitzats.


Oriol Comas i Vancells
Videpresident
Enginyer Tècnic Agrícola

1 comentari:

Anònim ha dit...

preberite celoten blog, kar dober